900 22 11 22

 
Creu Roja
FacebookTwitterInstagramFlickrSlideShareIssuuGoogle+Youtube
 
 
 
 
 
 
“Encara ara segueixo admirat pel voluntariat de la Creu Roja”
26-04-2019
Antoni_Aguilera_web
Antoni Aguilera, president de la Creu Roja a Catalunya.
La traducció automàtica des del català a altres llengües pot no reproduir exactament el text original.
Conversa amb Antoni Aguilera i Rodríguez, president de la Creu Roja a Catalunya (2005-2007 i 2015-maig 2019)

L’Antoni, amb 85 anys, és voluntari de la Creu Roja des de fa més de 30 anys. Professor mercantil -un “economista antic” afegeix ell-, va exercir com a director financer d’un grup d’empreses vinculades al sector del totxo i president del Gremi de Rajolers de Catalunya i de l’associació homòloga espanyola de fabricants de teules i totxos Hispalyt. Va gestionar amb un amic una galeria d’art durant 15 anys a Sant Cugat, la vila on viu actualment. Ha ocupat diferents càrrecs en la direcció institucional de la Creu Roja i el 2008 se li va concedir la Medalla d’Or de l’entitat.


Com va començar la teva vinculació amb la Creu Roja?

Soc fill de Sant Andreu (Barcelona), i el meu primer contacte amb la Creu Roja es va produir quan, amb 17 anys, practicava atletisme al Centre Gimnàstic Barcelonès. Aleshores, ens vàrem assabentar que es feia un curset de primers auxilis organitzat per la Creu Roja a la piscina municipal de piscines i esports, que estava ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i m’hi vaig apuntar. Va ser el meu primer contacte amb la Creu Roja, molt fugaç. Però sí que és casual aquesta coincidència: el primer contacte va ser amb els primers auxilis i, en aquesta última etapa de mandat, he volgut incidir en la necessitat de promoure els primers auxilis entre la població en general amb l’estudi i la campanya ‘Saber és Salvar’ que acabem de llançar.

La meva vinculació amb la Creu Roja va ser una veritable coincidència. Són d’aquelles circumstàncies que es donen a la vida i que et porten per un camí que mai t’haguessis imaginat. En un acte, que va reunir diverses persones, em vaig trobar amb una bona amiga de Sant Cugat, Maria Rosa Juanola, presidenta aleshores de l’Assemblea Local de la Creu Roja, i durant la conversa em va demanar que participés en el seu comitè. En principi jo no veia massa clara aquesta petició de col·laboració, ja que la meva ignorància sobre la Creu Roja era considerable, però la seva insistència va superar els meus dubte i vaig acceptar. El resultat van ser 19 anys com a president de l’Assemblea local de Sant Cugat. A ella i a l’altruista aportació que va fer, li hem d’agrair que la seu de Sant Cugat sigui un magnífic edifici.

El 1988 vaig començar com a president local i va ser en aquesta primera etapa quan vaig iniciar els contactes amb l’Oficina Provincial a Barcelona i amb l’Oficina Autonòmica a Catalunya.

L’any 2003 vaig ser nomenat vicepresident provincial a Barcelona i l’any 2005, per una sèrie de circumstàncies, vaig ser nomenat president autonòmic de la Creu Roja a Catalunya. El 2007 vaig deixar aquest càrrec i vaig quedar com a vicepresident autonòmic. El 2015, però, vaig tornar a ser escollit president autonòmic després d’un procés electoral, càrrec que deixaré ara en finalitzar el mandat.

També i durant un període de temps, vaig ser delegat a les Oficines Provincials de Lleida i Tarragona.

 
Quins canvis has viscut des d’aleshores a la Creu Roja?

Els canvis han estat molt importants i han marcat sempre unes determinades èpoques. El 1988, quan jo era president a Sant Cugat, l’activitat de les assembles locals consistia en el transport sanitari i els serveis preventius. També va ser l’any del canvi de la Creu Roja: de la més militaritzada dels brigadiers a la que podríem dir democràtica, ja que a partir de llavors els càrrecs directius van ser escollits mitjançant un procés electoral. A més, va ser l’època de la incorporació dels objectors de consciència. Un altre canvi important es va produir  l’any 1999 quan vàrem deixar de fer transport sanitari i es va negociar el traspàs del servei d’ambulàncies al Consorci de Transport Sanitari de Catalunya.

Però el canvi més significatiu de la Creu Roja comença el 2008 amb la crisi econòmica, que fa que la nostra gran experiència en ajuda humanitària la focalitzem en l’ajuda als més vulnerables, a la nostra societat més propera, als nostres veïns, als nostres conciutadans, a aquells que pateixen la crisi i els seus devastadors efectes que porten a situacions límit aquells que menys en tenen. Ajuda que encara avui en dia mantenim als més necessitats.

Durant aquest temps, també els nostres projectes han anat augmentant i variant d’acord a les necessitats de la societat, i això ha comportat un canvi important de gestió i d’administració a tota la institució, des de les assemblees locals/comarcals fins a la provincial i autonòmica. Estic molt satisfet de com s’ha portat la gestió d’aquest inevitable canvi, i també d’haver-hi participat.


Tu que has estat president d’una assemblea local, quins creus que és el paper que juga aquesta figura en el marc de l’entitat?

Els presidents o presidentes locals són bàsics per a la nostra institució. Són al territori, i és al seu territori on es fa l’activitat. És important que coneguin al màxim la institució, que siguin líders del seu equip, i és fonamental que facin col·laborar al seu comitè.

Els presidents i presidentes de qualsevol àmbit de la Creu Roja (local, provincial o autonòmic) han de tenir la màxima empatia amb les administracions, amb les entitats, associacions, etc... ja que la col·laboració mútua és cabdal per al desenvolupament dels nostres projectes.

També, i no és menys important, la relació dels presidents i presidentes amb el seu voluntariat ha de ser fluida i intensa. Mai hem d’oblidar que som una institució de voluntariat, i que sense ells i elles aquesta institució no aniria enlloc.

Abans teníem una visió molt local, i amb prou feines coneixíem els presidents i presidentes veïns. I no parlem de la nostra relació amb la provincial i autonòmica, que era poca. Avui això ha canviat per a bé. Les presidències locals es relacionen, canvien experiències, tenen contactes, grups de WhatsApp i la relació amb les seves presidències provincials és molt propera. Això ha estat un gran canvi.


Quins consideres que són els principals reptes als quals ha de fer front avui la Creu Roja?

Jo crec que un dels nostres principals reptes ha de ser continuar treballant per als més vulnerables, per als més afectats per la pobresa cronificada. Si bé l’economia va una mica millor, encara tenim un nucli important de la població que no ha sortit de la crisi i que té moltes dificultats per fer-ho.

Un altre repte és continuar facilitant, de forma digna, l’ajuda humanitària a totes aquelles persones que arriben en trànsit al nostre país. Estem orgullosos del nostre programa de refugiats al territori i de com fem la inserció als municipis.


En quina situació creus que deixes la Creu Roja després del teu mandat?

En aquests darrers quatre anys de mandat, una de les tasques que com a president he liderat és baixar l’activitat totalment al territori, a les oficines locals i comarcals. Com a exemple, l’Oficina Local de la Creu Roja a Barcelona lidera el personal i l’activitat del seu àmbit, cosa que abans no passava en estar la Provincial de Barcelona i l’Autonòmica de Catalunya tan a prop i tan a sobre.

Som dinàmics i ràpids en cercar projectes per donar solucions als problemes socials que la crisi ha creat i crea. Estem sempre alerta.

Tenim una estructura àmplia que intenta dona cobertura a qualsevol necessitat social. I sobretot, sobretot, estem molt orgullosos del nostre voluntariat. Estem molt satisfets del nostre voluntariat i d’aquest esperit de resposta immediata que té davant de qualsevol emergència. Orgullosos del nostre equip de professionals, persones vàlides, entregades i eficients i, quan toca, també voluntàries. Ha estat un encert augmentar arreu del territori els equips de resposta immediata (ERIES), ja siguin per al suport psicosocial, l’alberg i allotjament, la recerca amb gossos, el rescat en medi terrestre o el suport (ESIE) a la infància en situació d’emergències i catàstrofes.

Només puc dir que per a mi la presidència ha estat un honor i em sento orgullós de la feina feta i també del voluntariat i personal laboral que l’han fet possible. Encara ara segueixo admirat pel voluntariat de la Creu Roja

I on creus que hem de posar més esforços?

Els reptes futurs vindran del que ens demani la mateixa societat, que continuarà canviant. El món que coneixem avui encara canviarà més d’aquí al 2050 i la Creu Roja s’haurà d’adaptar a aquests canvis.

Per això, perquè es vegi que la nostra intervenció evoluciona i s’adapta a les necessitats i que no afluixem, hem de fer-nos encara més visibles, amb la nostra manera de fer les coses, amb els nostres principis fonamentals, amb la nostra missió i visió.

Hem de projectar-nos a través dels mitjans, de les xarxes socials, de les últimes eines que ens aportin la innovació i la digitalització... i aquesta considero que és l’assignatura que m’ha faltat completar.

I, personalment, que et vindrà de gust fer ara?

Ara, amb 85 anys, marxo amb una certa nostàlgia, però tot convençut del pas que dono. Si tingués, però, 70 o 75 anys, us asseguro que no marxaria -somriu amb picardia-.

De fet, em ve molt de gust dedicar el temps futur, primer a llegir molt més, oferir més atenció a altres activitats que avui comparteixo amb la Creu Roja i, sobretot, destinar més temps a la família, especialment a la meva dona Pilar, pel suport que sempre m’ha donat perquè jo pogués fer de president.

 

 

Informació Relacionada
 
Cercador de notícies

Arxiu de notícies

Política de privacitat  | © 2014 Creu Roja