900 22 11 22

 
Creu Roja
FacebookTwitterInstagramFlickrSlideShareIssuuGoogle+Youtube
 
 
 
 
 
 
31-07-2020
SAIER web
The automatic translation from catalan language to other languages might not reproduce exactly the original text.

De gener a juny de 2020, el SAIER ha atès 11.114 persones, un 10% menys que en el mateix període del 2019 tot i la situació de confinament i el descens en el nombre d’arribades a la ciutat a causa del tancament de fronteres per la Covid-19.

Del total de persones ateses, més del 83% es trobaven en situació irregular i un 48% han estat sol·licitants d’asil, consolidant així la tendència a l’alça dels darrers anys.

L’Ajuntament reforça l’atenció directa i l’acompanyament del SAIER amb l’increment de recursos i un nou espai d’atenció a les persones migrades i refugiades, un dels col·lectius més afectats per la crisi econòmica, social i sanitària generada per la Covid-19.

La inversió del SAIER a entitats permetrà a la Creu Roja incrementar i garantir l’atenció social en el marc d’aquest servei amb l’objectiu de donar resposta a l’augment de peticions per cobrir necessitats bàsiques.

Durant el confinament, des del SAIER es van repartir més de 35.000 àpats, tasca que el consolida com a servei d’atenció social.

El Servei d’Atenció a les persones Immigrants, Emigrants i Refugiades de Barcelona (SAIER) es consolida un any més com l’equipament de referència d’atenció a les persones nouvingudes a la ciutat. En aquest primer semestre de 2020, amb l’inici de la crisi sanitària provocada per la Covid-19 i durant els mesos de confinament estricte, el SAIER s’ha mantingut obert per atendre situacions d’emergència socials i jurídiques. De gener a juny de 2020, ha atès un total d’11.114 persones, respecte a les 12.322 i 11.244 ateses en el mateix període de 2019 i 2018, respectivament.

Del total de persones ateses, més del 83% es trobaven en situació irregular, el que suposa un increment respecte a les xifres de l’any 2019, quan representaven més del 78% del total. De les 11.114 persones, un 48% han estat sol·licitants d’asil, consolidant la tendència a l’alça experimentada en els darrers anys. El primer semestre de 2019, el nombre de persones d’aquest perfil eren el 46%, venint del 36% el mateix període del 2018.

Pel que fa als països d’origen de les persones ateses al SAIER, les persones de nacionalitat colombiana (2.196 persones) representen el principal col·lectiu atès, per davant de les provinents de Veneçuela (1.602), que havien estat durant els dos darrers anys la primera nacionalitat en nombre d’usuaris del servei. En aquests dos casos, la majoria de les persones d’aquestes nacionalitats tenen perfil de refugiats o sol·licitants d’asil, sent així en el 66,2% de persones colombianes i en el 74,2% de les veneçolanes. A continuació, segueixen països llatinoamericans com Hondures (1.176) i el Perú (1.150), a més del Marroc (608).De gener a juny de 2020, el SAIER ha atès 11.114 persones, un 10% menys que en el mateix període del 2019 tot i la situació de confinament i el descens en el nombre d’arribades a la ciutat a causa del tancament de fronteres per la Covid-19.

Durant el període de confinament més estricte a causa de l’emergència sanitària, el SAIER s’ha consolidat com a servei de referència municipal en atenció a persones migrades i refugiades, arribant a atendre un total de 14.311 consultes en el Servei de Primera Acollida (SPA) entre el 13 de març i el 30 de juny. Aquesta xifra inclou totes les sol·licituds que han entrat al SAIER, sigui de forma presencial, telefònica o per correu electrònic, amb independència del servei que requerissin les necessitats demandades.

De les 14.311 consultes ateses pel SAIER, el 65% sol·licitaven atenció ordinària, el 35% de consultes restants s’han dividit entre atenció a persones vulnerables, urgències socials i jurídiques i assessorament a professionals, entre altres consultes.  

Reforç de l’atenció i acompanyament al SAIER

L’Ajuntament de Barcelona multiplica esforços per atendre els veïns i les veïnes d’origen migrant després de l’esclat de l’emergència sanitària provocada per la Covid-19. El col·lectiu de persones migrades i refugiades és un dels col·lectius que més impacte ha sofert a causa de l’aturada econòmica, agreujant la seva habitual precarietat provocada per la restrictiva legislació d’estrangeria que en dificulta la regularització, l’accés als drets i serveis socials i els aboca a l’economia informal o de subsistència.

Un dels serveis més destacats que ha realitzat el SAIER durant el període de confinament ha estat el dispositiu extraordinari de repartiment de prop de 400 àpats diaris a les persones més necessitades des de la seva oficina al carrer Tarragona, consolidant d’aquesta manera al SAIER com a servei d’atenció social. Des del 2 d’abril fins al 26 de juny es van repartir un total de 35.110 àpats. 

Així, per tal de poder garantir millor atenció a les persones usuàries del SAIER, tant a nivell de quantitat com de qualitat, el servei es reforça amb un increment de 500.000 € que es destinen a les entitats que gestionen el servei d’atenció i d’acompanyament a les urgències socials, així com a l’habilitació d’un nou espai per poder dur-lo a terme. 

Aquesta inversió a entitats permetrà que la Creu Roja augmenti, juntament amb fons propis, els recursos per millorar l’atenció social bàsica a aquest col·lectiu, facilitant ajut social –com orientació, acompanyament o informació-, lots d’higiene personal i de la llar, alimentació, material de retorn a l’escola i vestuari. 

Aquests reforços se sumen a l’increment de places del Nausica anunciat fa un mes, que passa de tenir 92 places actives el 2019 a 117 el 2020 per a les persones sol·licitants d’asil sense recursos que han quedat excloses del Sistema Nacional d’Acollida i Integració (SNAI) de l’Estat o que no han pogut assolir un nivell d’autonomia òptim després d’acollir-s’hi. 

Consolidació a l’alça de veïns i veïnes de nacionalitat estrangera

Segons les últimes dades del padró municipal, es consolida la tendència a l’alça del nombre de veïns i veïnes de nacionalitat estrangera a Barcelona, representant un 21,6% del total de la població. Les 360.970 persones (333.515 el 2019) suposen un màxim tant en termes absoluts com en relatius de la història recent de la ciutat. Així, a Barcelona hi ha representants de 179 nacionalitats diferents. Gairebé la meitat fa entre un i cinc anys que hi viuen, mentre que un 24,6% ha arribat en l’últim any.

Seguint amb la línia de 2019, el 49,6% de les persones de nacionalitat estrangera són dones i el 50,4% són homes. La mitjana d’edat és de 33,8 anys i el 41,8% del total tenen estudis universitaris o superiors. Pel que fa a les persones nascudes a l’estranger amb nacionalitat espanyola, representen el 27,6%. 

En relació amb l’evolució de la població estrangera a Barcelona per continents, les persones provinents d’Europa representen el 35% del total, seguit d’Amèrica amb el 34%, Àsia amb el 24%, Àfrica amb 7% i Oceania amb el 0,1%. La taxa de creixement més notable per regions la marquen Àsia central (17,6%), seguida d’Amèrica central (15,5%), d’Austràlia i Nova Zelanda (14,2%) i d’Amèrica del Sud (13,3%). 

Related Information
 
News search

News archived

Política de privacitat  | © 2014 Creu Roja